Siguenos en Twitter!

jueves, 4 de junio de 2015

El camí cap a la gloria

Foto: Diari de Tarragona

Tres temporades desprès, el Nàstic torna al futbol professional per la porta gran. La victòria davant el Huesca per 3-1 en el partit de tornada de la eliminatòria de campions va servir per posar la cirereta al pastís a una excepcional temporada on els homes de Vicente Moreno s’han erigit com un dels millors equips ja no tan sols del seu grup, sinó de tota la categoria.

El inici de lliga dels granes va començar de la mateixa manera que en les darreres cinc temporades, es a dir, sense sumar els tres punts. Des de la temporada 2009/10, quan el conjunt llavors dirigit per César Ferrando va guanyar per 0-1 al camp del Murcia amb gol de Roberto García, casualment ex jugador del Huesca, el Nàstic mai ha tornat a guanyar el primer partit de lliga. Des de llavors:
2010/11à Las Palmas 3-2 Nàstic

2011/12
à Almería 3-1 Nàstic
2012/13
à Nàstic 1-1 València Mestalla
2013/14
à Nàstic 1-2 Lleida Esportiu
2014/15
à Nàstic 0-1 Sant Andreu

La derrota davant el Sant Andreu en el partit inaugural de la campanya que està a punt de finalitzar va ser un fet totalment inesperat, doncs a priori el conjunt del Narcís Sala no havia de ser un rival en la lluita pel play-off tal i com s’ha demostrat al llarg de tota la temporada.  No obstant, la sensació de superioritat que va deixar el Nàstic va ser suficient per a que el pessimisme no s’instaurés entre la parròquia grana desprès dels primers 90 minuts de futbol al Nou Estadi. En aquest sentit va ajudar que en la segona jornada l’equip aconseguís una ajustada però gran victòria al camp de l’Hospitalet amb una diana de David Rocha a dos minuts per al final d’un encontre que va tindre 13 minuts d’afegit. El mig campista extremeny es va convertir en l’autèntic heroi en les victòries posteriors davant l’Atlètic Balears (0-1), el València Mestalla (1-2) i l’Alcoyano 1-0) abans de caure per la mínima al Camp d’Esports de Lleida. Entre mig, dos empats davant el Badalona (1-1) i l’Hércules (0-0).

Desprès de la derrota davant el conjunt de la terra ferma, els de Vicente Moreno van sumar sis punts seguits superant per la mínima a l’Olot i posteriorment al Reus Deportiu en el primer derbi de la temporada i que va tenir el mateix desenllaç que en les dues darreres visites a l’Estadi Camp Nou Municipal, victòria visitant per 0-2 amb gols de Jean-Luc i Rayco. Semblava que el  Nàstic començava a agafar una mica d’empenta, però res més lluny de la realitat. Dels següents sis partits només va sumar una victòria (Eldense) per tres empats (Cornellà, Mallorca B i Zaragoza B) i dues derrotes (Espanyol B i Huracán de Valencia) que el tornaven a deixar fora de les places de promoció, tot i que a partir de la derrota al San Gregori de Torrent els grana van encadenar la primera gran ratxa de la temporada sumant nou partits sense perdre amb victòries de prestigi al camp del Sant Andreu (0-1), del Badalona (0-1) i sobretot en el de d’Hércules, on el joc dels de Vicente Moreno va arribar al seu punt més àlgid amb una exhibició que van rubricar dos gols de Rayco i un de Marcos. El triomf per 3-1 en la següent jornada davant el filial del Valencia deixava al Nàstic com a líder en solitari del grup amb quatre punts d’avantatge respecte al Lleida Esportiu.

Gol de Pablo Marí davant el Lleida
Foto: nasticdetarragona.com
El següent desplaçament era al camp de l’Alcoyano, un estadi que el Nàstic va visitar a principis de temporada en el partit corresponent a la segona ronda de la Copa del Rei. Llavors, els valencians es van imposar per un resultat de 1-0 que es va repetir en el campionat domèstic. La derrota va instaurar un cert aire d’incertesa perquè el Lleida no va fallar i arribava a Tarragona amb la possibilitat de ser el nou líder de la categoria, però els granes van saber gestionar la intensitat i el ritme del partit i es van imposar per la mínima gràcies a un gol d’estratègia de Pablo Marí. El triomf davant els lleidatans els va permetre continuar amb la bona dinàmica que venien demostrant des de la 17ª jornada deixant en una simple ensopegada, en una simple anècdota, la derrota a Alcoi. Els dos següents compromisos no eren gens fàcils, doncs tocava visitar a l’Olot i rebre a casa als veïns de Reus. Tots dos partits es van resoldre de la mateixa manera que en el partit contra el Lleida, a pilota aturada, un art on Adolfo Baines ha demostrat ser un autèntic mestre. A partir d’aquí, el Nàstic va començar a volar fins al campionat amb tres victòries consecutives –previ empat al camp del Cornellà- davant els filials de l’Espanyol (1-0), el Zaragoza (0-3) i el Mallorca (3-0).

El Nàstic estava a un pas de ser campió del grup tot i la insistència d’un Huracán de Valencia que va arribar a somiar amb la primera plaça desprès de l’accident en forma de derrota que van patir els de Vicente Moreno al camp de l’Eldense (3-2) just abans de que tarragonins i valencians s’enfrontessin en el partit definitiu, però els primers no van voler deixar cap cap per lligar i es van imposar per 2-1 gràcies al dos gols del pichichi Rayco. Amb el campionat al sac i ben lligat, les darreres jornades només servirien per a fer d’aquest equip el millor Nàstic de la història a Segona Divisió B, però els jugadors ja només pensaven en el play-off i es van deixar anar amb la derrota a Xàtiva (4-1) i els empats contra l’Elche B (1-1) i el Villarreal B (2-2).

Segon gol contra el Huesca
Foto: mundodeportivo.com
Un cop finalitzada la lliga regular, tocava encarar el la promoció d’ascens davant el Real Oviedo, el Cádiz o el Huesca. Gairebé ningú volia als dos primers per la història, l’estadi i l’afició que porten darrere. Així doncs, el Huesca era el preferit de l’afició de la mateixa manera que segurament el Nàstic era el rival més assequible a ulls dels aficionats oscenses, fet compartit pels seus jugadors que van cometre l’error de fer públic un vídeo on celebraven amb plena eufòria l’aparellament amb els tarragonins. Els homes de Vicente Moreno van fer servir aquest vídeo per motivar-se de cara al partit d’anada a l’Alcoraz, un partit on tots dos van demostrar massa respecte i van arriscar massa poc deixant-ho tot per al partit de tornada al Nou Estadi, on el Nàstic s’acabaria imposant per 3-1 amb els gols de Lago Jr., David Rocha i Marcos Jiménez De la Espada.

Amb l’objectiu de l’ascens a Segona Divisió complert, el Nàstic vol tancar ara una de les millors temporades a la categoria de bronze coronant-se com a campió de Segona B en una eliminatòria on haurà de derrotar a tot un històric que també torna al futbol professional, el Real Oviedo.


Marc Pérez
Twitter: @ksillas_petit  

martes, 2 de junio de 2015

El primer ascens



Estava escrit que el Nàstic havia de tornar al futbol professional aquesta temporada desprès de tot el que va passar aquella fatídica tarda a Llagostera ara farà poc menys d’un any on el somni de l’ascens es va esfumar per una desastrosa actuació arbitral, o també perquè Jesús Perera no va encertar al rematar una pilota dins de l’àrea petita quan la prorroga estava a punt finalitzar.