Un bon motiu

Emaná a punt de xutar a porteria.
Foto: gimnasticdetarragona.com

Tots sabem que els  primers partits d’estiu són bastant difícils de digerir i més si el rival és un equip d’inferior categoria, però el cert és que ahir tenia un motiu bastant raonable com per desplaçar-me fins a Ascó, municipi de la comarca de la Ribera d’Ebre conegut per tindre en el seu indret una de les tres centrals nuclears que hi ha a Catalunya a banda de les de Cofrents i Vandellòs.

La raó de que un dimarts qualsevol decidís acompanyar al president de la Febre Grana en un dels desplaçaments ja habituals de cada pre temporada té nom i cognom; Achille Emaná. El camerunès ex del Tolouse i del Real Betis, germà del davanter de la Pobla de Mafumet Sthephane Emaná, es va incorporar als entrenaments del Nàstic el passat dia 24 en un moviment que va deixar a més d’un bocaobert tot i que la seva continuïtat a l’equip dirigit per Vicente Moreno no està gens definida. El de ahir va ser el seu segon partit amb la samarreta grana i va ser lo millor d’un matx molt pobre que es va acabar decidint amb un gol de Rayco just quan el delegat de camp mostrava el temps de descompte.

El partit era el que era. Els presents a l’Estadi Municipal d’Ascó sabíem perfectament que no veuríem cap espectacle futbolístic al menys a nivell col·lectiu, perquè a nivell individual Emaná, amb el ‘30’ a l’esquena, va donar una exhibició magistral de futbol amb la qual es va guanyar i de quina manera l’ovació dels aficionats nastiquers que es trobaven a la graderia quan va abandonar el terreny de joc a falta d’un minut per arribar a l’hora de partit. En els 59’ minuts que va estar sobre la gespa li va donar temps de fer de tot, de tot! Va sortir d’inici ubicat en la posició d’interior dret completant un mig del camp format per Fali i Sergio Tejera, tot i que quan l’Ascó tenia la pilota en el seu propi camp donava un pas endavant per situar-se al costat de Gorka Azkorra definint un 4-4-2 en el que el basc i ell eren els dos primers jugadors en fer la pressió sobre els jugadors locals. Amb la pilota als peus va demostrar dues coses: molta confiança i que tècnicament va sobrat. La facilitat amb la que superava als rivals era pràcticament insultant, ja que tots els seus moviments eren a càmera lenta i ni així van trobar la manera de parar-lo. Tot i ser un amistós tenia moltes ganes de ser protagonista amb i sense pilota, doncs moltes vegades s’oferia per iniciar el joc baixant a buscar-la. A més a més se’l va veure molt còmode amb els seus companys, sobretot amb Xisco Muñoz, amb el qual va coincidir en la seva primera temporada al Betis (2008/2009) al igual que amb l’actual segon entrenador de l’equip, Victoriano Rivas “Nano”.

Achille Emaná és potencia, lideratge, intel·ligència sobre el camp i el més important, és un jugador que si recupera el seu millor estat de forma pot donar-li al Nàstic el salt de qualitat definitiu que necessita per afrontar amb plenes garanties el retorn a la Liga Adelante. A més a més compta en el seu palmarès amb un campionat de la Ligue 2 Orange (Segona Divisió francesa) i un altre de la Segona Divisió A. Ell ja ha traslladat les seves pretensions al club i ara tot depèn del president. Val la pena fer un esforç, oi?

Marc Pérez
Twitter: @ksillas_petit