El bé comú

Rayco en una acció d'atac
Foto: gimnasticdetarragona.com

Han passat més de 48 hores des de que Gonzalo Romero xiulés el final de l’amistós del passat dissabte entre Nàstic i Saragossa, un partit que va acabar en empat a dos tot i que perfectament s’hagués pogut resoldre amb el 2-0 que reflectia el marcador a falta de 5 minuts per al final ja que com va dir Vicente Moreno a roda de premsa “el partit va canviar per una jugada, la del primer gol –xut que rebota en Xisco Campos i despista per complet a Tomeu Nadal-. Si no s’hagués produït, el segon gol tampoc hagués existit”.
No obstant, el mal sabor que va deixar el 2-2 final no ha de fer oblidar la meravellosa primera part de futbol que ens va regalar el Nàstic amb l’habitual estil de joc que li caracteritza, des de l’arribada del tècnic valencià, portat a la perfecció. Que Vicente és un entrenador obsessionat en que els seus equips no rebin gols ho saben aquí i a la Xina popular, doncs només s’han de veure els números de la temporada passada (30 gols encaixats) que van portar al conjunt tarragoní al campionat del Grup III de Segona B sent el segon equip menys golejat només per darrere de l’ Hèrcules (29 gols). El seu projecte segueix evolucionant, i el partit de dissabte pot ser el pas definitiu que permeti als grana competir de tu a tu amb qualsevol equip de Segona Divisió.

    

Vicente Moreno: “Té el seu desgast convèncer de vegades alguns jugadors d’aquesta situació. Jo els hi dic a ells que hi ha coses innegociables i que s’han de fer si o si, o al menys intentar-les de fer en certes mesures. A partir d’aquí, sabem que si complim amb els mecanismes defensius és difícil que els equips ens facin gols. Desprès, a res que facin el treball que han de fer en defensa són jugadors que per descomptat en atac ens donaran molt”. 

Això és el que contestava Vicente Moreno en una de les preguntes que li van fer a roda de premsa referents al gran partit que va realitzar Jean-Luc, amb una resposta que va voler fer extensiva als altres jugadors de vocació ofensiva com Ferran Giner i Rayco. Tots tres van firmar un partit més que destacable portant de polleguera a la defensa visitant tirant parets, combinant entre ells o amb jugades individuals. Cap defensa del Saragossa els podia parar si es que no era fent falta, i de faltes en van fer més d’una. No obstant això, no podem centrar-nos només amb el treball que van fer de mig camp cap endavant, doncs les ajudes defensives que van realitzar durant tot el matx quan tocava bloquejar els atacs del conjunt aragonès van fer del Nàstic un equip totalment infranquejable per a un conjunt el de Ranko Popovic que va quedar-se a les portes de l’ascens a Primera Divisió la darrera temporada a la categoria de plata.

Els dos extrems titulars davant el Saragossa es van fer un fart de recuperar pilotes en terreny propi, molt a prop de la porteria defensada per Manolo Reina, que donaven peu als contraatacs vertiginosos on connectaven amb Alex López, autor de dues assistències primer al propi Ferran Giner i posteriorment, ja a la segona part, a Rayco pentinant un corner al primer pal. En definitiva, tant el canari com Jean-Luc i Giner van demostrar que poden complir amb les exigències defensives que els hi demana el valencià sense perdre ni un punt de brillantor en les seves obligacions ofensives, amb minuts de molta qualitat però també d’esforç i sacrifici per ajudar al col·lectiu. L’exigència de Vicente Moreno segur que va quedar satisfeta amb l’actuació de tots tres, i és això el que li vol demanar a la resta del planter per tal d’afrontar de la millor manera possible el repte de la permanència, per assegurar el bé comú.  

Jean-Luc intentant tallar
una pilora

A nivell individual, dels tres jugadors destacats en aquest text és Jean-Luc qui ha de donar un pas endavant, doncs a diferència de Rayco i Giner dels 28 partits que va disputar durant el passat curs en 22 d’ells ho va fer partint des de la banqueta, mentre que el valencià va jugar 19 partits de titular –un total de 27- i el canari va ser el màxim golejador de l’equip amb 14 dianes anotades en els 36 encontres que va disputar sempre partint en l’onze inicial. Per tant, l’ivorià necessita repetir actuacions com les de dissabte per convèncer al mister de que no només pot fer de revulsiu en el tram final dels partits, sinó que també pot ser un jugador important dins la rotació de Vicente Moreno. Condicions en té: és jove, té molta projecció i ara a més a més posa el seu talent al servei de l’equip tant per ajudar en defensa com per desequilibrar en atac.

Marc Pérez
Twitter:  @ksillas_petit