El partit que no veure

Abans de començar una temporada un ja s’imagina les darreres jornades de lliga amb el seu equip lluitant amb els millors equips de la categoria i afrontant partits de gran transcendència  davant els rivals més directes que té en la lluita per aconseguir el seu objectiu. Pot ser som impacients, un pel il·lusos i es possible que massa confiats, dons per arribar aquest punt primer s’han de treure endavant les 25 jornades anteriors, cosa que no es fàcil i encara menys en un grup com aquest en el que el cuer pot posar en molts problemes al líder o en el que en definitiva, tothom pot guanyar a tothom. Així es la Tercera Catalana i ens encanta.

El fet es que aquí, a Banyeres, des de la temporada passada se’ns ha permès pensar en alguna cosa més que lluitar per la permanència i no conformar-nos amb fer un “bon partit” davant els equips més potents del grup. Fa temps El Municipal era un dels camps més temuts per tots els contraris, dons sempre es trobaven davant un equip lluitador, guerriller i que no donava cap partit per perdut. Durant els últims anys la màgia del nostre camp havia desaparegut, però ara, amb un altre manera d’entendre el futbol, de nou podem enfrontar-nos de tu a tu amb qualsevol conjunt de la categoria i sempre amb l’ambició d’aconseguir la victòria.

Nexe d’unió i origen del canvi

L’ambició és una característica que compartim tant els aficionats del club com totes les persones que formen la primera plantilla, i aquest segurament ha sigut el gran èxit de l’entrenador Jordi Bernal. Des de la seva arribada a la banqueta del Municipal a mitjans de la temporada 2012/13 el club no ha parat de créixer tot i que abans va tindre que patir de valent En la mencionada campanya el club va acabar en penúltima posició desprès de encadenar set derrotes consecutives i va mantenir la categoria gairebé pels pèls. Però en la temporada següent (2013/14) el tècnic de Llorenç va demostrar que ell no es un entrenador fet per apagar incendis sinó més bé un entrenador amb el qual començar un nou projecte de futur. I es que de la seva mà van arribar una sèrie de jugadors joves (Guillem, Mario, Juli, Reina, Vicario) i experimentats (Pineda, Gili) que van portar aires renovats a un equip que ja contava amb una bona base (Francesc, Pere, Javi, Cristian, Marc Morenilla, Valle) però al qual li faltaven algunes peces per acabar de formar un model atractiu i guanyador que al final de l’exercici aconseguiria  la millor classificació en la història del club fent 5è a la Tercera Catalana (anterior Segona Territorial).

ADN guanyador

Francesc: “Crec que es la peça clau –parlant del tècnic- per a que aquest equip funcioni com funciona. Sap interpretar en cada moment quan l’equip té un problema i sobretot sap com solucionar-lo. Gràcies això, estem on estem!”

Cristian: “El canvi en la meva opinió es basa en l’entrenador, que ha portat a l’equip a un nivell que no tenia.”

Si abans parlàvem de les dificultats que conté la categoria, també em de dir que es molt complicat trobar entrenadors que siguin tant metòdics i que siguin tan acurats a l’hora de preparar una temporada, un partit. Aquesta preocupació per qualsevol detall per mínim que sigui fa d’en Jordi un tècnic amb una capacitat de reacció molt gran davant qualsevol problema tàctic que es pugui trobar l’equip i això es una cosa que agraeixen i molt els futbolistes, dons quant les coses no van del tot bé no perden la confiança perquè saben que les coses acabaran canviant més aviat que tard. Tècnic i jugadors comparteixen el mateix ADN guanyador i aquest es un dels trets més diferencials en la fulgurant evolució que ha tingut el club en els darrers dos anys.

Seguir evolucionant

No contents amb això, l’ambició de tot el club (directiva, jugadors, entrenador) ha originat que el repte d’aquesta temporada, un cop s’ha assolit sobradament l’objectiu de la permanència, sigui simplement intentar millorar el resultat de l’anterior, es a dir, aconseguir com a mínim quedar en quarta posició però sense renunciar a res. “Si puc quedar segon no quedaré tercer” deia fa pocs dies un membre de la junta directiva.

Jordi Bernal: “Quedar quarts és l’objectiu que ens hem proposat i que volem dur a terme a final de temporada. Si hi ha algú de nosaltres que pensa que podem anar a més, es bo perquè ens ajudarà a créixer. Si hi ha algú de fora, ja sigui un aficionat, un soci, un seguidor, sigui qui sigui, si pensa que podem quedar més amunt de quarts li demano sisplau que ens vingui ajudar que llavors serà més fàcil aconseguir-ho.”

Cristian: “El més important es no patir i desprès tot depèn de les expectatives del club d’intentar pujar de categoria. Jo crec que seria bonic”.

Per aquest motiu han arribat jugadors totalment consolidats a la categoria (Carlos, Pedro, Iván, Navil) i també alguns jugadors joves amb molt de nivell (Alberto, Roger, Toni –els dos primers ja van estar al equip en campanyes anteriors) que s’han sentit atrets en primer lloc per les ganes de seguir creixent que té el club i en segon lloc per gaudir de l’estil de futbol que ha instaurat Jordi Bernal.

Francesc: “Futbolísticament parlant se’ns dubte ara és el moment en el que més estic gaudint en la meva carrera futbolística. Es a dir, un equip de poble que entrena dos dies per setmana i juga com està jugant des de darrere, per terra (o això intentem cada partit) es increïble. I si això li sumes que estàs envoltat per un grup de gent impressionant fa que encara sigui més increïble!”

El partit d’aquest cap de setmana davant La Riera significa molt més que 3 pts. Deixant de banda que una derrota deixaria la segona posició bastant complicada (remarquem que aquest no es l’objectiu principal del cub), guanyar al líder suposaria no només mantenir viva la flama de la quarta plaça sinó també exaltar una idea, un estil i una manera d’entendre el futbol que pocs equips son capaços d’aconseguir en aquesta categoria i que ha portat al CF Banyeres a poder competir amb els millors. Diumenge no podré anar al camp i hauré d’estar pendent dels missatges que m’arriben a través del Watshapp. El fet de no poder viure el partit en directe estic segur que em provocarà una certa sensació de nerviosisme però també de tranquil·litat, dons tinc la garantia de que tots i cadascun dels jugadors que surtin sobre la gespa competiran al màxim esperonats per l’ambició de ser els millors.     

Marc Pérez
Twitter: @ksillas_petit