Dos vells coneguts que volen tornar a ser de plata

Huesca i Nàstic tornen a creuar els seus camins en busca d’un bitllet  per retornar a la categoria de plata del futbol espanyol. La temporada 2011/12 va ser l’última en la que tots dos es van enfrontar abans de que els granes, dirigits per Jorge D’Alessandro, baixessin a Segona Divisió B amb nomes 31 punts m’entres que el Huesca va assolir una més que meritòria 13ª posició, tot i que tan sols un anys desprès eren els aragonesos els que descendien al tercer nivell del futbol estatal al mateix temps que els tarragonins assumien el primer fracàs a la categoria de bronze, doncs no van aconseguir l’objectiu del play-off.

En el següent curs, els oscenses van patir les mateixes dificultats que el Nàstic en el seu retorn a 2B i es van quedar fora de la lluita per l’ascens, fet que si va aconseguir el Nàstic desprès d’un sprint final de temporada que el va catapultar fins la 4ª posició. La inèrcia de les darreres jornades de lliga va provocar que els de Vicente Moreno arribessin llençats al play-off, on es van carregar al Racing de Ferrol i a un Sestao River que venia de caure en l’eliminatòria de campions. No obstant, els granes no van poder culminar el retorn a Segona A al caure contra el Llagostera en una eliminatòria que encara avui fa mal recordar-la i que fa possible que, tres campanyes desprès, Huesca i Nàstic es retrobin gràcies a la condició de campions que els dóna l’haver aconseguit la primera posició en els seus respectius grups. Un dels dos acompanyarà a Cádiz u Oviedo a la Liga Adelante, mentre que l’altre s’haurà de jugar les garrofes amb els segons, tercers i quarts que quedin vius en la segona ronda del play-off. Estem davant un encreuament preciós entre dos equips molt semblants i entre dues aficions pràcticament agermanades al son de “que buenas son, que buenas son, las morenas del norte de Aragón”.

Moltes similituds

La igualtat marcarà la eliminatòria entre Huesca i Nàstic, doncs no podem dir que un és més favorit que l’altre. Si es veritat que el fet de jugar la tornada a Tarragona pot suposar un plus per als catalans, però be, això és un tema que tocarem més avall. Tant Vicente Moreno com Luis García Tevenet utilitzen el mateix sistema de joc (4-2-3-1), un sistema pràcticament innegociable excepte en partits concrets on l’entitat del rival pot fer variar la disposició tàctica sobre del terreny de joc.  

Així doncs, a la porteria trobem a un Dani Jiménez que amb 29 gols encaixats (per 23 de Manolo Reina) és un dels porters menys golejats de tota la categoria. Pel que fa la defensa, al igual que Vicente Moreno, a Tevenet li agrada disposar de dos laterals amb profunditat i presència en camp contrari tot i que en aquest aspecte la banda dreta dels granes perd moltíssim amb la baixa de Gerard Valentín, doncs Xisco Campos i Xavi Molina no tenen la mateixa potència que el jugador de La Garrotxa. Completant la defensa trobem dos centrals físics i contundents com Rojas i Carlos David, als que no se’ls pot demanar que treguin la pilota jugada des del darrere com si pot fer Pablo Marí.

En el centre del camp, la presència de Iñigo Ros per acompanyar a Manolo, mig centre més creatiu que ve a ser el David Rocha del Huesca, és innegociable sempre i quan no es vegin per darrere en l’eliminatòria. Tots dos actuen per darrere de les mitges puntes, on Tyronne i José Gaspar ocupen les bandes amb el veterà Juanjo Camacho partint des del centre. El canari i el extremeny juguen normalment a cama canviada per aprofitar el mal que fan els seus centres tancats.  L’ex de Las Palmas és se’ns dubte és un dels jugadors que més problemes pot ocasionar als de Vicente Moreno gràcies a la capacitat de desequilibri que pot deixar amb un pam de nas al seu marcador. I per davant d’ells trobem a David Mainz, un davanter més ràpid i més mòbil del que poden ser Marcos o Azkorra.

Posades en escena diferents

En quant al seu estil de joc, al Nàstic li agrada tindre més la pilota, sobre tot al començament dels partits, mitjançant la qual intenta posar-se per davant en el marcador. Podem dir que els granes tenen uns inicis de partit fulgurants fins que aconsegueixen avançar-se en l’electrònic o be fins que la seva insistència no troba premi i decideix monopolitzar la possessió de la pilota fins a trobar el forat per on entrar a l’àrea rival. En el primer cas, desprès d’aconseguir posar-se per davant, els de Vicente Moreno deixen de pressionar en tres quarts i esperen ben ordenats a que el rival cometi un error per poder aniquilar-lo al contracop. Alguns diran que fer això és un risc molt gran, dons l’avantatge és mínim, però el cert es que fins ara la cosa li ha sortit be a al entrenador valencià gràcies al compromís i a la solidaritat dels 11 jugadores que es troben sobre la gespa i que transmeten una sensació de control absoluta.

Per la seva part, el Huesca  és un equip que avança molt les línies tot i que deixa tocar amb comoditat al rival fins al mig del camp, on ja comença la feina de recuperació per poder sortir al contraatac mitjançant els dos jugadors de banda (Tyronne, José Gaspar) o bé amb una pilota més directe en busca de la figura de David Mainz, un davanter més ràpid i més tècnic del que pot semblar a primera vista lluny de la visió d’un ‘9’ tronc que podríem tenir. S’ha de tenir en compte al navarrès, ja que sempre busca prolongar les pilotes llargues per a que les mitges puntes aprofitin les segones jugades. Normalment és Juanjo Camacho qui intenta connectar amb l’ex jugador del Larissa per desprès incorporar-se a l’atacat buscant sorprendre amb les seves arribades des de segona línia. De fet, el capità oscense és el màxim golejador del seu equip amb 13 gols, els mateixos que ha anotat José Gaspar.

El veterà mitja punta és una garantia a pilota aturada, ja sigui per rematar amb el cap o per finalitzar les segones jugades amb el seu xut potent. Precisament és en aquestes jugades on els centrals Rojas i Carlos David poden ser més perillosos degut a la seva potencia en el salt i en el remat. Per contra, tots dos junt amb els laterals Morillas i Ayhtami deixen molts dubtes a l’hora de defensar jugades a pilota aturada o centres laterals, fet que pot aprofitar el Nàstic amb les jugades d’estratègia  que surten del cap d’ Adolfo Baines i que tenen en Pablo Marí el seu braç executor.

I ja que hem mencionat als dos laterals del conjunt aragonès, s’ha de dir que si els extrems granes estan inspirats els poden fer patir de valent, sobretot en el cas de Aythami que tindrà que marcar a Lago Jr. Per contra, poden suposar una gran amenaça a l’hora de treure de banda enviant pilotes bombejades a dins de l’àrea per aprofitar la bona capacitat de salt que tenen tant els dos centrals com Juanjo Camacho i David Mainz.

Banquetes amb bons recursos

En una eliminatòria de 180 minuts en la que el premi es ni més ni menys que l’ascens a Segona Divisió A, els jugadors de banqueta, els actors secundaris que diria Dani Flaco, tindran un paper clau en la resolució de l’encreuament.

Al Huesca, jugadors com Fran Mérida –si, el jugador que havia de ser el nou Cesc Fábregas-, Josán Fernández, Pablo Pallarés o Juan Esnáider (fill del mític davanter Juan Eduardo Esnáider) són les millors cartes de Luis Tevenet per poder donar-li un canvi de rumb ja sigui a un dels dos partits o inclús a la eliminatòria, dons normalment són les primeres opcions a l’hora de realitzar els canvis.

L’ex jugador de l’Arsenal no és precisament el tipus de jugador que demana la categoria, dons no es trenca les banyes com si ho fan Marcos o Iñigo Ros, els dos jugadores titulars en la seva posició. No obstant, la seva falta d’interès inclús a l’hora d’oferir-se al companys la cobreix amb la gran tècnica que sempre l’ha acompanyat des de que va sortir de la pedrera del FC Barcelona. Més decisiu serà se’ns dubte l’ex de La Hoya Lorca Josán Fernández, un extrem hàbil amb la pilota als peus i amb una facilitat espectacular per desbordar al seu marcador. Un revulsiu en tota regla. I pel que fa Pallarés i Esnáider, l’ex del Cartagena és un davanter reconvertit a extrem que encara no sap el que és marcar amb la samarreta del Huesca, mentre que l'ex davanter del Saragossa ha marcat 5 gols en el present curs, 4 d’ells sortint des de la banqueta.  

Al conjunt tarragoní Vicente Moreno compta amb molts més recursos per si les coses van mal dades. Amb Marc Martínez i Cristóbal Gil, que podrien ser de la partida en el partit de tornada en funció del resultat del primer convit, s’asseguraria tindre més domini de la pilota i més clarividència a l’hora de filtrar pilotes als jugadors més avançats.  A part, el català té un autèntic guant al seu peu dret que pot ser decisiu en les jugades a pilota aturada. Desprès, jugadors com Ferran Giner i Jean-Luc són uns recanvis d’autèntiques garanties per a Lago Jr. i Luismi, els dos teòrics titulars en els extrems, sense descuidar la figura de Xisco Muñoz. L’ex davanter del Valencia, Levante, Betis i de molts altres aporta molta experiència sobre el terreny de joc i també unes ganes de menjar-se el món que demostren que l’edat no es cap inconvenient si de veritat tens ganes de jugar a futbol. El de Manacor tant pot jugar en una de les dues bandes com en la posició de ‘9’, una posició que també compta amb Gorka Azkorra com a candidat.

Els dos únics supervivents de Segona A

Tots dos equips compten amb jugadors joves, alguns no tant joves però amb molta experiència en aquest tipus de situacions, alguns que han guanyat títols i que han jugat a Primera Divisió, però el més important es que tots dos compten amb una figura que es l’Alma de l’equip. Juanjo Camacho (34 anys) i Xisco Campos (33 anys) son els dos jugadors que més anys porten al Huesca i al Nàstic respectivament, sent els únics supervivents de l’última etapa de tots dos clubs a la categoria de plata. Ningú més que ells sap el valor que té aquesta eliminatòria tant per al club i a la afició que representen com per a ells mateixos, sobre tot per al capità dels tarragonins desprès del que va passar aquell fatídic 21 de Juny de l’any passat a Llagostera.

El Nou Estadi, la clau de l’eliminatòria

Dèiem al principi d’aquest text que el Nàstic compta amb un petit avantatge per jugar la tornada a Tarragona, davant la seva gent. És veritat que no estem a sud-americà, on l’equip que afronta el segon enfrontament al seu estadi surt guanyador en pràcticament totes les ocasions, però si es cert que el fet de jugar davant 14.500 persones que no deixen d’animar durant els 90 minuts és un element a tenir molt en compte. No podem obviar que el resultat del partit d’anada a l’Alcoraz, on no ha perdut cap partit l’entitat aragonesa, marcarà la manera amb la que tots dos equips afrontaran el partit de tornada. És per això que l’afició oscense exhaurirà els 5.300 seients del seu estadi (restant el 5% de l’aforament que han de cedir a l’afició visitant) per ajudar al seu equip a viatjar a Tarragona amb un resultat favorable ja que són ben conscients que la mística del Nou Estadi pot ser decisiva.

Marc Pérez
Twitter: @ksillas_petit